Nova REFORMA DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA: més drets, nous serveis i canvia en els terminis de resolució
La Llei 4/2026 introdueix modificacions importants en el Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència, amb l’objectiu de reforçar l’autonomia personal, millorar l’atenció i reconèixer els drets de les persones cuidadores. La reforma entra en vigor el 23 d’octubre de 2026.
La reforma amplia els drets de les persones en situació de dependència, modifica el catàleg de serveis, introdueix noves garanties i redueix el termini màxim per resoldre les sol·licituds de reconeixement de la situació de dependència.
A continuació, repassem algunes de les principals novetats.
El termini per reconèixer la dependència es redueix a tres mesos
Una de les modificacions més destacades és la reducció de sis a tres mesos del termini màxim per resoldre el procediment de reconeixement de la situació de dependència.
A més, es preveu un procediment de tramitació urgent, mitjançant un acord motivat, quan determinades circumstàncies situïn la persona en una situació d’especial vulnerabilitat.
Més drets per a les persones en situació de dependència
La nova regulació reforça el respecte a la voluntat, les preferències i la capacitat de decisió de cada persona.
Entre els drets que s’incorporen o es reformulen, destaquen:
- El dret a escollir on viure i amb qui. La persona cuidadora pot ser «no familiar» i «no convivient».
- El dret a viure de manera independent i a participar en la comunitat.
- El dret a rebre una atenció respectuosa amb la dignitat i lliure de contencions, excepte en els supòsits excepcionals previstos legalment.
- El dret a participar activament en l’elecció dels serveis i suports.
- L’impuls de mesures que afavoreixin la desinstitucionalització i permetin desenvolupar projectes de vida més autònoms.
També s’amplia la valoració de les necessitats de la persona. Ja no es tenen en compte únicament les activitats bàsiques d’autocura, sinó un concepte més ampli de les activitats de la vida diària, que inclou aspectes com la comunicació, les relacions personals i la gestió de la salut i de l’economia domèstica.
S’amplia el catàleg de serveis i prestacions
La reforma reorganitza el catàleg d’atenció a la dependència per oferir suports més adaptats a les necessitats de cada persona.
Entre les novetats, destaquen:
- Teleassistència: es reforça com un servei continu, personalitzat i accessible, que podrà incorporar noves tecnologies. Se’n reconeix l’accés per a qualsevol grau de dependència, amb independència d’altres prestacions.
- Ajuda a domicili: amplia el seu àmbit d’actuació a l’entorn comunitari proper i no es limita exclusivament al domicili.
- Assistència personal: es reforça com una eina per afavorir l’autonomia, la vida independent i la participació en la comunitat.
- Cures i suports en habitatges: s’incorporen noves modalitats, com ara habitatges compartits per un nombre reduït de persones o habitatges propers que disposin d’un pla de cures comú.
- Productes de suport: es crea un servei de préstec o cessió temporal de productes necessaris per a les activitats de la vida diària.
- Centres de dia i de nit: es reforcen els suports cognitius, físics, psicològics i emocionals, així com l’acompanyament en habilitats digitals.
- Atenció residencial: s’impulsa un model més centrat en la persona, en el seu projecte de vida i en les seves preferències.
A més, s’estableix un mecanisme de prestació econòmica transitòria per a determinades persones amb el grau II o III de dependència reconegut que no puguin accedir de manera immediata al servei previst en el seu Programa individual d’atenció (PIA).
Les prestacions seran compatibles amb el treball
La nova regulació estableix expressament que les prestacions del sistema de dependència són compatibles amb el desenvolupament d’una activitat laboral, tant per compte d’altri com per compte propi.
Les comunitats autònomes hauran d’adaptar el seu règim de compatibilitat abans de l’1 de gener de 2030.
Més reconeixement de les persones cuidadores
La reforma reconeix expressament la figura de la persona cuidadora principal, que serà aquella que dedica més temps a les cures no professionals i que queda identificada com a tal en el Programa individual d’atenció.
Quan es compleixin els requisits establerts legalment, es reconeixen drets relacionats amb:
- La conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
- La incorporació a la Seguretat Social.
- L’atenció prioritària en les polítiques d’ocupació per a determinades persones cuidadores que hagin deixat de treballar.
- L’accés a informació sobre les prestacions i els serveis disponibles.
- L’acompanyament i la formació per a les cures i l’autocura.
També es preveuen mesures per garantir la continuïtat de les cures quan la persona cuidadora principal pateixi una malaltia greu o hagi de ser hospitalitzada i no pugui atendre temporalment la persona en situació de dependència.
Canvis en el finançament i en la participació econòmica
La reforma introdueix noves garanties relacionades amb el finançament del sistema i amb les aportacions econòmiques de les persones beneficiàries.
S’estableix un finançament estatal mínim equivalent al 50 % de la despesa total certificada per cada comunitat autònoma en l’exercici anterior, sense incloure-hi les aportacions de les persones beneficiàries, en els termes previstos en la norma.
Així mateix, les comunitats autònomes hauran d’establir imports mínims exempts per atendre les necessitats bàsiques, garantir una quantitat mínima per a despeses personals en determinats serveis i evitar que el copagament faci que les persones renunciïn a les cures que necessiten.
