Nova regulació de la prestació CUME: més protecció i flexibilitat per a les famílies amb menors afectats per malalties greus
El Reial decret 957/2026, de 4 de novembre, publicat al BOE el 5 de novembre de 2026, desenvolupa el règim jurídic de la prestació econòmica per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu, coneguda com a prestació CUME.
La nova regulació introdueix canvis rellevants per a les famílies i les persones treballadores que necessiten reduir la seva jornada laboral per atendre un fill o una filla que requereix cures directes, contínues i permanents a causa d’una malaltia greu.
La norma actualitza els supòsits que donen accés a la prestació, amplia determinades situacions de protecció i modifica aspectes relacionats amb la seva durada, les pròrrogues i l’acreditació mèdica.
1. Ampliació de les situacions que donen accés a la prestació
Els articles 3 i 4 regulen la situació protegida i els supòsits que es consideren assimilats a l’ingrés hospitalari.
La prestació no queda limitada als casos en què el menor està ingressat en un hospital. També s’hi poden incloure altres situacions que requereixen cures directes, contínues i permanents, com ara:
- L’hospitalització a domicili.
- Els tractaments ambulatoris o continuats.
- Les cures domiciliàries derivades de teràpies especialitzades i complexes.
- Altres cures domiciliàries complexes que, per prescripció facultativa, requereixin atenció directa, contínua i permanent.
D’aquesta manera, es reconeix que l’absència d’ingrés hospitalari no significa necessàriament que la intensitat de les cures sigui menor.
2. S’amplien les possibilitats de protecció per a tots dos progenitors
L’article 8.3 preveu la possibilitat que tots dos progenitors, guardadors amb finalitats d’adopció o acollidors permanents puguin percebre la prestació de manera alternativa.
Així mateix, la regulació permet que tots dos puguin ser beneficiaris simultàniament, sempre que compleixin els requisits exigits.
En els supòsits de percepció alternativa, els períodes d’alternança no podran ser inferiors a quinze dies.
Aquesta mesura facilita una major corresponsabilitat en la cura del menor i permet adaptar l’organització familiar a les necessitats assistencials.
3. Es mantenen els requisits de reducció de jornada i s’amplia l’accés a les persones treballadores a temps parcial
L’article 7 regula les persones beneficiàries i estableix, amb caràcter general, la necessitat de reduir la jornada de treball, com a mínim, en un 50 % de la seva durada, a més de complir els requisits d’afiliació, alta i cotització.
Una de les novetats destacades és l’eliminació de la limitació que impedia accedir a la prestació a determinades persones treballadores a temps parcial la jornada efectiva de les quals era igual o inferior al 25 % de la jornada d’una persona treballadora comparable a temps complet.
Aquesta modificació amplia l’àmbit de protecció i evita que determinades famílies quedin excloses únicament per la durada de la jornada laboral.
4. S’amplia la durada de la prestació per raó d’edat
L’article 13 regula la durada del dret i preveu diferents supòsits d’ampliació:
- Fins als 23 anys: quan la malaltia greu o el càncer s’hagin diagnosticat abans d’assolir la majoria d’edat i continuï existint la necessitat de tractament i cures.
- Fins als 26 anys: quan, abans de complir els 23 anys, la persona causant acrediti un grau de discapacitat igual o superior al 65 %.
- Més enllà dels 26 anys: excepcionalment, quan s’acrediti una discapacitat igual o superior al 65 % o un grau III de dependència, sempre que es mantingui la convivència amb la persona beneficiària i continuï existint la necessitat de cura directa, contínua i permanent.
La norma també preveu que, en determinats supòsits, es mantingui el requisit de convivència encara que la persona causant resideixi temporalment en un recurs residencial o en un habitatge de suport, sempre que la persona beneficiària continuï exercint efectivament les tasques de cura.
5. Nous períodes de reconeixement i pròrroga
L’article 12 modifica els períodes de reconeixement de la prestació:
- Període inicial de 4 mesos.
- Primera pròrroga de 6 mesos.
- Pròrrogues successives de 8 mesos, sempre que continuï acreditant-se la necessitat de cura directa, contínua i permanent.
A més, un cop transcorreguts els primers 24 mesos des del reconeixement inicial, i posteriorment cada dos anys, caldrà aportar un informe vinculant de la Inspecció Mèdica del Servei Públic de Salut que acrediti que persisteixen la malaltia greu i la necessitat de cures.
L’informe s’haurà d’emetre en un termini màxim de 30 dies des de la seva sol·licitud. Si no s’emet dins d’aquest termini, la prestació es considerarà prorrogada provisionalment en els termes previstos en el mateix article.
6. Actualització del llistat de malalties greus
L’article 5, en relació amb l’annex I, estableix les malalties que permeten accedir a la prestació.
La nova regulació actualitza el llistat i incorpora, entre altres patologies, el trastorn de l’espectre autista (TEA) i la síndrome del neurodesenvolupament Poirier-Bienvenu.
Així mateix, s’incorpora un nou annex II, que recull el model de declaració mèdica necessari per acreditar la malaltia i la necessitat de cura directa, contínua i permanent.
7. Quan entra en vigor la nova regulació?
D’acord amb la disposició final quarta, el Reial decret entrarà en vigor al cap de dos mesos de la seva publicació al BOE, és a dir, el 5 de gener de 2027.
La disposició transitòria única estableix que, a partir d’aquesta data, els procediments i les prestacions que estiguin en curs passaran a regir-se per la nova regulació, sense necessitat de repetir les actuacions ja realitzades. A més, quan les noves disposicions siguin més favorables per a les persones interessades, s’aplicaran preferentment.
La prestació CUME constitueix una eina fonamental per a les famílies que han de compatibilitzar la seva activitat laboral amb la cura d’un menor afectat per una malaltia greu.
Les modificacions introduïdes pel Reial decret 957/2026 amplien determinats supòsits de protecció i flexibilitzen aspectes importants del seu reconeixement i manteniment. No obstant això, serà essencial acreditar adequadament la situació mèdica i la necessitat de cura directa, contínua i permanent, així com complir els requisits laborals i de cotització exigits.
