Els festius que coincideixen amb vacances o descans setmanal han de ser compensats
La jurisprudència ha anat consolidant el criteri que els festius laborals que coincideixen amb períodes de vacances o amb dies de descans setmanal no poden comportar una pèrdua de dies de descans per al treballador, i han de ser compensats quan es produeixi aquest solapament.
Aquest criteri s’aplica fins i tot quan el conveni col·lectiu estableix que les vacances s’han de gaudir en dies naturals i no en dies hàbils, ja que la finalitat dels descansos reconeguts legalment és garantir-ne el gaudi efectiu.
Compensació del festiu quan coincideix amb el descans setmanal
El Tribunal Suprem, en la sentència STS 2062/2025, de 30 d’abril de 2025, va establir que quan un festiu laboral coincideix amb un dia de descans setmanal, el treballador té dret que aquest dia li sigui compensat.
El Tribunal Suprem considera que la voluntat del legislador, en reconèixer els festius com a descansos retribuïts i no recuperables, és que el treballador pugui gaudir de manera efectiva tant dels descansos setmanals, vinculats a la protecció de la seva salut laboral, com dels períodes de vacances anuals i dels festius laborals reconeguts legalment.
Posteriorment, la STS 1191/2026, d’11 de març de 2026, va confirmar aquest criteri en assenyalar que els descansos setmanals no poden solapar-se amb els festius laborals, i que cal compensar aquells supòsits en què coincideixin ambdós períodes de descans.
En la mateixa línia, l’Audiència Nacional, mitjançant la sentència SAN 1912/2026, de 19 de maig de 2026, va declarar que constitueix una pràctica empresarial contrària a dret no compensar el treballador quan un dels 14 festius establerts legalment coincideix amb un dia de descans setmanal.
Coincidència entre festius i vacances
La mateixa interpretació s’ha traslladat als supòsits en què el festiu coincideix amb el període de vacances del treballador.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en la sentència STSJ M 11314/2025, de 25 de setembre de 2025, va concloure que quan les vacances coincideixen amb un festiu retribuït i no recuperable, aquest dia s’ha de considerar com a no gaudit i, per tant, ha de ser compensat. El tribunal entén que, en cas contrari, es produiria una pèrdua efectiva d’un dia de descans reconegut legalment.
En aquest mateix sentit, la sentència STSJ M 13469/2025, de 25 de setembre, assenyala que la naturalesa del descans diari, setmanal i anual és equivalent pel que fa a la seva finalitat protectora. Per això, quan dos períodes de descans coincideixen entre si, han de rebre el mateix tractament jurídic, evitant que el treballador vegi reduït el seu temps efectiu de descans.
